El creixement progressiu i constant de la vila justifica un nou desplaçament del centre de l’activitat. El 1338, la Paeria o Casa del Consell, aleshores amb porxos que aixoplugaven el cereal i altres productes, es consolida a l’emplaçament actual com a epicentre polític i econòmic que governaran els mercaders i artesans. Al llarg del segle XIV, la plaça es confirma com a indret de descàrrega i venda del blat: és la plaça Nova, dita també del Blat o Mercadal. Les actuals Paeria i plaça Major perden l’aspecte i el traçat medievals als segles XVII i XVIII.