El passat divendres 17 de maig, el Museu Comarcal de Cervera va presentar amb la signatura del conveni de comodat de la moneda Sikarra el que pot considerar-se la primera “pedra” d’una construcció més gran que serà la nova exposició de referència.

Ja fa un temps, es decidia que calia repensar la que va ser durant quasi 10 anys l’exposició permanent del Museu –Cervera: Tresors secrets. La formació d’un museu– cap a un nou discurs de ciutat que tingui en compte conceptes tan actuals com la governabilitat, el bon i mal govern i l’acció col•lectiva.

La nova exposició de referència es construirà, doncs, a partir de 3 protagonistes: la ciutat, l’individu i l’alteritat que ens aniran explicant la història d’un territori, la Segarra, i d’una ciutat, Cervera.
Parlarem de les transformacions físiques i identitàries al llarg de la història: des dels processos d’emmurallament, els mercats i la religiositat d’època medieval a la gran transformació de la Cervera moderna amb la construcció de la Universitat, el seu edifici emblema. De fet, la data de 1714 pren una significació especial, ja que esdevindrà el gran punt de partida que ens ha de permetre entendre les relacions de la ciutat amb el seu propi territori, el seu creixement econòmic, urbanístic, però també i sobretot la construcció d’una identitat.

Parlarem de nosaltres al llarg del temps: de com ens veuen amb la mirada dels viatgers, de la formació de la memòria a través dels cronistes de la ciutat, i de la creació dels nostres símbols, accions i festes.
Parlarem, també, sense abandonar aquest context, de la convivència i el conflicte al llarg de la història: d’una societat rural en constant diàleg amb les diferents comunitats nouvingudes. L’important call jueu medieval, els francesos i la comunitat universitària d’època moderna, ...

Un discurs que arrenca ara, en aquest primer àmbit, amb l’exposició de la moneda Sikara: l’exemplar més antic on apareix el topònim de la Segarra i, per tant, el primer objecte físic que ens permet aproximar-nos a un territori –canviant i de límits imprecisos- i a una primerenca consciència de pertànyer a un territori concret.

La moneda Sikara va ser adquirida en subhasta l’any 2010 per l’Associació Cultural l’Espitllera i la Fundació Jordi Cases i Llebot. Totes dues associacions van decidir d’adquirir-la conjuntament tot valorant diverses circumstàncies, entre elles que es tractés d’una moneda extraordinàriament singular, que la inscripció que incorpora en el camp epigràfic pogués constituir la versió més antiga de la denominació actual de la comarca catalana de la Segarra o que tots els indicis assenyalessin que el seu lloc d’encunyació podia trobar-se dins dels límits de la Segarra històrica. L’objectiu era, doncs, treure la peça d’un àmbit de circulació estrictament privat per tal de fomentar-ne l’estudi i cedir-la a una institució museística que en garantís la conservació i exposició pública.

Un propòsit que esdevé, ara, un fet.
Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i raons tècniques, per a millorar la teva experiència de navegació, per a emmagatzemar les teves preferències i, opcionalment, per a mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Hem inclòs algunes opcions de configuració que et permeten dir-nos exactament les cookies que prefereixes i les que no. Prem ACCEPTAR per a consentir totes les cookies. Prem CONFIGURACIÓ per a decidir les opcions que prefereixes. Per a obtenir més informació sobre les nostres cookies accedeix a la nostra Política de cookies aquí: Més informació
Acceptar Rebutjar Gestionar Galetes