Casa Museu Duran i Sanpere

La Casa Duran i Sanpere de Cervera és un bon exemple de llar burgesa catalana de finals del segle XIX. Creuar el llindar, passejar per les sales, observar la distribució i gaudir dels objectes que la vesteixen dóna molta informació sobre l’època, especialment sobre la decoració d’interiors i la producció d’objectes de consum, però a més permet entendre aspectes de la vida quotidiana dels seus habitants. La casa és un document que trasllada al visitant a la Catalunya de fa més d’un segle i ofereix la possibilitat d’imaginar com es relacionaven els membres de la família entre ells i amb d’altres persones, així com intuir els valors i les maneres que regien les seves accions diàries.

Una passejada per les sales de rebre, amb els grans salons decorats per mostrar-se en societat, permeten entendre una nissaga, la dels Duran, fortament arrelada a la vida política i social de la ciutat. Els espais més íntims de la casa, com la capella particular, i els espais més funcionals, com el menjador, el despatx i la cuina, parlen de les relacions familiars i les formes de vida pròpies d’aquell moment i les seves transformacions al llarg dels anys en què la casa va estar habitada.


La casa en femení



En el marc de la Isagoge 2019, 43a setmana cultural de Cervera, el Museu de la ciutat ofereix un recorregut per la Casa Museu Duran i Sanpere a càrrec de l’especialista Mònica Piera.
 
La Casa Duran i Sanpere, s’ha explicat, habitualment, a partir dels seus homes i, per contra, les dones han omplert silenciosament els seus espais i han estat invisibilitzades. Malgrat la seva potència intel·lectual, l’Hermínia Grau i Aymà i l’Eulàlia Duran i Grau, han quedat a l’ombra d’Agustí Duran i Sanpere, el seu home i pare respectivament. De fet, Hermínia Grau i Aymà reivindica la seva identitat, independent dels rols socials que se li assignen, i trenca amb la grisor i el mimetisme de les dones del segle XIX, per ocupar un espai que li pertany pel sol fet d’existir. Tot i que la casa (ara Casa Museu) és un dels espais més rellevants per poder construir una història de dones, ens adonem que existeixen certes desviacions en els projectes d’investigació que beneficien les identitats de gènere hegemòniques en detriment de les minoritàries. És per això que proposem la revisió de l’inventari dels objectes de la casa per integrar la perspectiva de gènere en les eines de descripció de l’objecte, així com en el camp de descripció, per no ometre referències al gènere. Així doncs, proposem una revisió dels inventaris de la Casa Museu que en permeti l’actualització i, al mateix temps, que ens faciliti desenvolupar nous relats.