Societats pageses i alternatives agràries
Com a resultat de la crida que Ramon Vidal de Montpalau (gerent del Sindicat Agrícola de Cervera i sa Comarca) i Agustí Duran i Sanpere (historiador i arxiver cerverí) feren a les famílies camperoles segarrenques, el 20 d’octubre de 1963, el Museu del Blat i de la Pagesia s’inaugurà, provisionalment, en una ala de l’Institut Laboral (d’especialitat agrícola ramadera) localitzat a l’edifici de la Universitat de Cervera.
“[...] hi conviuen modes antigues i modes relativament modernes, però avui dia esborrades o en curs de desaparició”, deia Josep Vallverdú en un article dedicat a l’exposició, escrit el 1969.
Sis dècades després, el món rural en el seu conjunt és el que està de moda. Davant de l’actual crisi multidimensional del capitalisme, els espais rurals són percebuts com a àmbits de llibertat, salut i sostenibilitat. Així, les modernitats més recents se superposen, s’entrelliguen i, de vegades, també s’embrollen a una cultura pagesa suspesa en el temps arran de la mecanització de l’agricultura i el canvi social que hi va aparellat.
Amb tot, mentre preval cert mercat de la nostàlgia, l’agricultura segueix estant en hores baixes i continua sent vista com un ofici de poc prestigi. Les veus pageses mateixes -les dels seus representants- són les que, aquí, donen compte d’aquest procés de devaluació. A cavall de la modernització agrària, no només descriuen els reptes d’un passat proper, en les seves paraules també ressonen alguns dels elements clau per conèixer el nostre present i, qui sap, si transcendir-lo.
Convé, doncs, qüestionar-nos a fons, per comprendre i per comprendre’ns:
Un paisatge reflectit al rostre dels qui hi ha enfonsat els peus i les mans; i, sobretot, el d’elles, no perquè toca, sinó perquè també hi eren, perquè també hi són. Perquè, amb elles, s’hi engloba una altra mirada.
Una geografia física i humana, la Segarra, que encara ara, més enllà d’uns límits administratius determinants de la capital, esdevé terra de frontera.
Una història local, la del segle XX, basada en el desenvolupament de l’economia del cultiu del cereal, la fabricació de farines i pinsos i l’elaboració de pa i altres productes alimentaris.
Un exemple d’empoderament, el de la classe pagesa segarrenca la qual, per via del cooperativisme, va voler fer-se amb les regnes d’aquella transformació.
Una oportunitat per (re)aprendre, entre tots, a plantar el model agroindustrial hegemònic, i a teixir alternatives reals amb l’entorn.
No endebades seguim vivint connectats, socialment i ecològicament.
Consulta els documents originals de la mostra:
1. Cultura material 2. Rostres i paisatges 3. La gran Segarra 4. Gra, farina i pa 5. La farinera del Sindicat Agrícola 6. Sobirania alimentària
L'exposició us proposa diferents projectes participatius. Desgarrega-te'ls: Projectes participatius
Crèdits de l'exposició
