Del 21 de maig al 4 d'octubre de 2026
LA MOSTRA, QUE S’INAUGURA EN EL MARC DEL DIA INTERNCIONAL DELS MUSEUS, ES PODRÀ VISITAR AL MUSEU COMARCAL DE CERVERA DEL 21 DE MAIG AL 4 D'OCTUBRE DE 2026.
Del tancament de les habitacions d’ús social que fa l’Elisa Sanpere
Com la mateixa artista ens diu: “El dol fa referència a un espai personal emocional, que es genera després d’una mort, i que ens parla de dolor, d’estranyament, d’impotència, de solitud, i que sovint va acompanyat d’un recolliment, un retir, un tancament personal físic, però també pot ser generador de reflexió, de canvi, de revolta, en alguns casos amb negació i silenci, amb altres amb gestos d’una radicalitat que sorprèn i ens crea preguntes, unes preguntes que no sempre poden tenir una resposta reveladora.
Sentint i també fent-me preguntes a mi mateixa en el moment de fer aquest projecte, sobre el meu dol personal per dues morts molt properes que em trasbalsen enormement, l’empatia per aquest gest d’Elisa Sanpere com un gest que és fa social és inevitable, i em permet treballar i materialitzar aquest diàleg i en conseqüència amb aquesta complicitat amb el seu dol, gestionar un procés de desmantellament interior que conflueix en un procés creatiu vers allò públic.
El projecte Silenci danyat i pregunta en blanc només pretén configurar un itinerari de preguntes sobre aquest gest de desapropiació, aquest gest radical d’Elisa Sanpere, que va més enllà del fet que implica una pèrdua. Potser és un gest que amb aparença de dol o d’oblit reconciliador, o de refugiar-se amb enyorament, ens parla d’història i memòria, fins i tot més enllà del que la pròpia protagonista era conscient.
Recollint i recreant el temps privat, social i polític que Elisa Sanpere va viure, he volgut configurar una instal·lació expandida que parli d’inquietud i naufragi, però que també transformi el trencament i desassossec que provoca una mort, que permeti sortir d’aquest estar clavat a un mateix. Això ho faré mitjançant i processant uns objectes d’ús personal i memòria familiar reciclats i tractats.
Els meus objectes personals, o sigui, elements de la meva privacitat també alterada acompanyant la seva, interpel·lant des de l’exterior/privat, allò públic que va tancar.
La sobrepassava?, era ressentiment?, la humiliava?, es sentia atrapada?, la revoltava?, la feria?, era rebel·lió i alliberació?... Ho tanca, però no es desfà. Perquè?”
Disposició general de la mostra:
El projecte Silenci danyat i pregunta en blanc respectarà els salons tal com els va deixar Elisa Sanpere. No seran intervinguts. Vull que el públic que els visiti, senti el silenci que va acompanyar aquests espais, el to de cada objecte que contenen, sense alteració, en relació al moment històric en que varen ser silenciats i tancats. Respectant així el moment cero on el malestar d’Elisa Sanpere atura el temps d’aquestes estances, el meu diàleg serà un diàleg des de fora d’aquests salons principals, recollint ressonàncies del seu passat.
Silenci danyat i pregunta en blanc intervindrà alguns dels espais que Elisa Sanpere va habitar fins a la seva mort.
Des de l’entrada tancada i la sortida pública dels salons
El projecte consistirà en una instal·lació expandida que s’iniciarà a les portes de l’entrada principal que condueix a les sales nobles, una entrada que estarà tancada, i al despatx, i s’estendrà al llarg del passadís central de la casa en direcció a la capella i el menjador.
Col·labora:
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - Diputació de Lleida - Institut d'Estudis Ilerdencs