En el món de les arts del segles XVII i XVIII, l’estil Barroc es pot definir com un instrument eficaç per a propagar el missatge de l’absolutisme monàrquic i dels ideals de l’Església catòlica sorgits del Concili de Trento. A Catalunya, aquest llenguatge estilístic s’emmarca entre la Guerra dels Segadors i la Guerra del Francès.
Cervera, com tantes altres ciutats catalanes, va ser un dels epicentres del llenguatge del Barroc, tan ric en contrastos. Amb l’embranzida econòmica catalana de la fi del segle XVII, la ciutat es va acomodar al nou règim (la Nova Planta) acollint la instauració dels estudis universitaris catalans en un dels edificis més rellevants de l’arquitectura civil del període. Tot i les dificultats i els episodis de dissidència contra el nou règim borbònic, la capacitat productiva i comercial i l’empenta de les transformacions demogràfiques, agràries i mercantils van afavorir la puixança d’una societat que promogué l’encàrrec artístic i arquitectònic.
L’exposició pretén ser un aparador del paisatge artístic sorgit d’aquell complex món artesanal que abastia les necessitats materials i espirituals dels cerverins i reivindicar-lo, alhora, com un instrument indispensable per entendre un temps i una època massa sovint incompresa. L’antiga biblioteca de la Universitat de Cervera és un marc incomparable per evocar l’univers creatiu d’un món d’ahir des dels retrats reials de la Paeria a les escultures dels grans retaulers, passant pels models i les obres dels pintors Bernat Amorós i Antoni Viladomat
Col·labora:
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya