La casa en femení


La Casa Duran i Sanpere, s’ha explicat, habitualment, a partir dels seus homes i, per contra, les dones han omplert silenciosament els seus espais i han estat invisibilitzades. Malgrat la seva potència intel·lectual, l’Hermínia Grau i Aymà i l’Eulàlia Duran i Grau, han quedat a l’ombra d’Agustí Duran i Sanpere, el seu home i pare respectivament. De fet, Hermínia Grau i Aymà reivindica la seva identitat, independent dels rols socials que se li assignen, i trenca amb la grisor i el mimetisme de les dones del segle XIX, per ocupar un espai que li pertany pel sol fet d’existir. Tot i que la casa (ara Casa Museu) és un dels espais més rellevants per poder construir una història de dones, ens adonem que existeixen certes desviacions en els projectes d’investigació que beneficien les identitats de gènere hegemòniques en detriment de les minoritàries. És per això que proposem la revisió de l’inventari dels objectes de la casa per integrar la perspectiva de gènere en les eines de descripció de l’objecte, així com en el camp de descripció, per no ometre referències al gènere. Així doncs, proposem una revisió dels inventaris de la Casa Museu que en permeti l’actualització i, al mateix temps, que ens faciliti desenvolupar nous relats.


We use our own and third-party cookies to improve our services and technical reasons, to improve your browsing experience, to store your preferences and, optionally, to show you advertising related to your preferences by analyzing your browsing habits. We have included some configuration options that allow you to tell us exactly which cookies you prefer and which you don't. Press ACCEPT to consent to all cookies. Press CONFIGURATION to decide the options you prefer. To obtain more information about our cookies, access our Cookies Policy here: More information
Settings