Ton Sirera (1911-1975) és una de les figures més rellevants de la història de la fotografies a Catalunya. La seva dilatada trajectòria en el cultiu de la fotografia, a la qual s’afeccionarà des de molt jove, al mateix temps que a l’excursionisme i l’aviació, ha estat àmpliament reconeguda pel seu caràcter singular i experimental. Creador polifacètic, també pintor i cineasta, va néixer a Barcelona, tot i que l’any 1935 es va instal·lar a Lleida, ciutat de la seva família materna, on va exercir professionalment de metge odontòleg. Fou referent en la represa artística de la capital de Ponent entre els anys quaranta i la primera meitat dels setanta i va esdevenir un pioner de la fotografia abstracta al  nostre pais. Tanmateix, durant més de 30 anys, també va dur a terme una intensa obra en el camp de la fotografia de reportatge i documental. En aquest sentit, l’any 1949 va crear, conjuntament amb el seu germà bessó Jordi, l’arxiu Sirera-Jené, un recull programàtic de fotografies d’arreu de Catalunya que incloïa un gran nombre d’imatges preses des de l’aire. Fruit d’aquest esforç, a partir de la dècada dels anys cinquanta, va començar a publicar les seves fotografies en revistes il·lustrades i diaris, especialment a Labor (1945-1959), així com en nombroses guies i llibres de viatges. En les dues dècades següents, en un context d’auge de l’edició gràfica, va posar de manifest la qualitat de la seva fotografia documental a partir del seu treball amb l’escriptor Josep Vallverdú, amb qui va realitzar vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió (Editorial Tàber, 1968-1973) i Els rius de Lleida (Destino, 1973).

Aquesta exposició se centra en la lúcida mirada de Ton Sirera sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida a partir d’una sel·lecció d’obres procedents del seu arxiu vinculades amb els territoris de referència de les cinc institucions museístiques de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran que promoues la mostra: les comarques de la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Solsonés i el Pallars Sobirà. El conjunt de fotografies, preses entre finals dels anys quaranta i principis dels setanta, ens retornen, en molts casos, una imatges de la nostra terra del tot inèdita, document històric on descobrim paisatges i formes de treballar i viure avui en dia desapareguts. A més a més, la mostra ens permet a la vegada insistir en l’estil sincer i honrat de Ton Sirera, mancat d’artificis i virtuosismes tècnics i en sintonia amb els nous realismes de la fotografia moderna, que demostra com l’ull del fotògraf  sabia entendre el paisatge i les persones molt abans d’afrontar-les amb la càmera. Tal com es pregonava des de les solapes dels volums de Catalunya Visió, aquestes fotografies ens presenten “la gràcia i el drama de la terra i dels homes”.