A Peu de Museu és una invitació a recórrer els carrers de Cervera des d’un nou punt de vista. La tecnologia et permetrà, a partir del teu mòbil, entrar en històries úniques i personals acompanyat de tres dones que representen tres moments crucials de la història de la ciutat.
Les seves veus us acompanya ran per diferents indrets patrimonials i us descobriran què s’amaga al seu interior. Si seguiu totes les opcions que us proposem podreu intuir episodis d’un passat que ens ajuden a entendre una ciutat en constant transformació.

3 RUTES, 3 HISTÒRIES, 3 DONES

Sóc la Margarida, l’esclava d’en Menarguens. He tingut dos fills. El primer, de pare desconegut (bé, això és el que han fet constar per no fer públic el nom del pare, però bé que el sé jo...), el vaig batejar amb el nom de Pere, el 21 d’abril de 1434, a l’església de Santa Maria. El meu segon fill va néixer tres anys més tard, ja en ple estiu, i el vaig batejar el 12 de juliol. En aquest cas, el prevere es va avenir a prendre nota de qui era el pare: el mestre Gauter, de professió notari, bon amic del meu amo... i ara, també, de la criatura!

 
El meu nom és Regina i em vaig casar amb Isaac de Quercí, fill d’Isaac de Quercí major i germà de Jacob. Des que el meu home va morir, tot ha anat malament. No hem tingut cap fill mascle que pogués continuar el cognom de la família i això ha fet que, segons dicta la nostra llei, m’obliguin a casar-me amb el meu cunyat Jacob. Es veu que ha fugit a la baronia d’Anglesola perquè no ho vol i a mi..., a mi ningú no m’ha preguntat res! Els Quercí han hagut de recórrer a la Cancelleria del rei Joan II perquè dicti una ordre de casament o, per contra, em deixi en llibertat mitjançant la halisah. Tot i que res no el satisfà, ha optat per donar-me la llibertat.

 
Sóc la Ignàsia Brach, però tothom em coneix com la Nasa Tabaco. Regento una taverna al carrer Major de Cervera, on acudeixen els estudiants de la Universitat i molts altres joves de la contrada. A la meva família hi ha reconegudes autoritats de l’entorn universitari que coneixen molt bé allò que representa la meva taverna: un espai de llibertat a la rígida Cervera universitària. Malgrat les disputes freqüents entre el jovent, m’agrada pensar que, en el meu negoci, la gent s’hi troba a gust ja que ofereixo serveis i jocs poc vistos. Des de Barcelona he portat la primera taula de billar que hi ha en tota la ciutat!